21.346 - Alternatives econòmiques - Aula 1

Públic

Introducció
L’Economia Social i Solidària (ESS) proposa una forma alternativa de veure l’activitat econòmica, posant les persones, la comunitat i la sostenibilitat al centre. En aquest sentit, La Fageda s’ha establert com un dels projectes més emblemàtics de Catalunya en termes d’inclusió social i impacte comunitari.
Aquest article examina La Fageda des d’una perspectiva crítica i completa, vinculant el seu model amb els principals temes tractats durant el curs: ESS, digitalització, finances ètiques i monedes socials. També s’analitza la seva connexió amb marcs de política pública com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social o els Ateneus Cooperatius.

Presentació de l’entitat
La Fageda és una fundació ubicada a la Garrotxa que treballa principalment per la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals greus. L’entitat es va fundar l’any 1982 per Cristóbal Colón amb la finalitat de crear oportunitats laborals dignes per a persones en situació de vulnerabilitat.
Actualment, La Fageda realitza la seva activitat en el sector alimentari, especialment en la fabricació de iogurts, postres lactis, gelats i melmelades. Tot i això, el seu objectiu principal no és només econòmic, sinó social: millorar la qualitat de vida de les persones treballadores i promoure la seva inclusió.
Els valors fonamentals de l’entitat estan relacionats amb la dignitat, la sostenibilitat, la cooperació i el compromís amb el territori. Aquest model uneix activitat econòmica i impacte social, convertint La Fageda en un exemple dins de l’ESS.

Economia Social i Solidària: un model centrat en les persones
La Fageda representa clarament els principis de l’Economia Social i Solidària. L’entitat prioritza les necessitats de les persones per sobre del benefici econòmic i promou una activitat productiva amb impacte social positiu.
A diferència de models empresarials tradicionals, La Fageda no entén els treballadors únicament com a mà d’obra, sinó com a persones amb drets, necessitats i capacitats diverses. Aquesta mirada encaixa plenament amb els valors de l’ESS, especialment pel que fa a la inclusió, la democràcia econòmica i el compromís comunitari.
A més, la seva activitat contribueix a reforçar l’economia local de la Garrotxa, fomentant un model més arrelat al territori i menys dependent de dinàmiques purament especulatives.

Digitalització i reptes tecnològics
Durant el curs s’ha treballat com la digitalització pot crear oportunitats però també tensions dins les organitzacions de l’ESS. En el cas de La Fageda, les tecnologies digitals tenen un paper important en aspectes com la gestió de la producció, el control de qualitat o la comunicació amb els clients.
La seva pàgina web i les xarxes socials ajuden a donar visibilitat al projecte i a transmetre el valor social de la marca. Aquesta comunicació digital és significativa perquè connecta el consum amb la consciència social i ajuda a fomentar el consum responsable.
Encara que també hi ha riscos. Un dels més rellevants és la dependència de grans plataformes digitals i eines tecnològiques que operen sota lògiques de mercat diferents dels valors de l’ESS. A més, la digitalització pot crear desigualtats internes si no totes les persones disposen de les mateixes habilitats digitals.
Per això, La Fageda podria enfortir estratègies de digitalització més ètiques i inclusives, optant per eines obertes, formació digital adaptada i espais de participació que siguin accessibles.

Finances ètiques i monedes socials
Un altre dels temes treballats durant el curs és la importància de les finances ètiques i les monedes socials dins l’ESS. En aquest sentit, La Fageda té característiques que podrien ajudar a la seva participació en iniciatives d’aquest tipus.
La fundació està molt lligada al territori i té una comunitat de consumidors que valora el seu impacte social. Això podria beneficiar la creació de xarxes de cooperació local, circuits econòmics més resistents o projectes relacionats amb bancs del temps i intercanvis no monetaris. No obstant això, també hi ha limitacions importants. La Fageda treballa dins del sector alimentari i depèn del sistema econòmic habitual per a gran part de la seva activitat. Per aquesta raó, una moneda social no podria reemplaçar el model actual, sinó només complementar-lo en àmbits concrets.
A partir de l’anàlisi DAFO que es va fer durant el curs i dels comentaris dels companys, es pot dir que aquest tipus d’iniciatives serien més útils com a eina de dinamització comunitària i territorial que no pas com un sistema econòmic central.

Relació amb les polítiques públiques
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
La Fageda contribueix directament a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible definits per l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.
Especialment rellevants són:

• ODS 3: Salut i benestar.
• ODS 8: Treball digne i creixement econòmic.
• ODS 10: Reducció de les desigualtats.
• ODS 12: Producció i consum responsables.
• ODS 17: Aliances per assolir els objectius.

La seva activitat demostra que és possible combinar sostenibilitat econòmica amb impacte social positiu.

Ateneus Cooperatius i ESS a Catalunya
El model de La Fageda encaixa plenament dins les estratègies de foment de l’ESS impulsades a Catalunya, a través dels Ateneus Cooperatius. El seu objectiu es buscar reforçar el cooperativisme, la innovació social i les economies locals. Tot i que La Fageda no és una cooperativa, comparteix gran part dels valors i objectius promoguts per aquestes xarxes: participació, arrelament territorial i transformació social.

Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social
El Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social reconeix el potencial transformador de les entitats socials en àmbits com la inclusió, l’ocupació i la cohesió territorial.
La Fageda representa aquest model, ja que combina activitat empresarial amb impacte comunitari i sostenibilitat social.

PERTE i innovació social
Els PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) poden representar oportunitats per a entitats com La Fageda, especialment en àmbits relacionats amb la sostenibilitat, la digitalització o la innovació territorial.
Tanmateix, també existeix el risc que aquest tipus de programes afavoreixin grans empreses amb més capacitat tecnològica i financera, dificultant l’accés d’entitats socials més petites o amb recursos limitats.

El paper de la contractació pública
La contractació pública es molt important en la sostenibilitat de les entitats de l’ESS. A través de clàusules socials i criteris de responsabilitat social, les administracions poden afavorir projectes amb impacte comunitari positiu.
En el cas de La Fageda, la contractació pública podria reforçar la seva estabilitat econòmica i ampliar la seva capacitat d’impacte social. Per exemple, prioritzant productes elaborats per entitats socials en escoles, hospitals o menjadors públics.
Això permetria no només donar suport a l’activitat econòmica de l’entitat, sinó també impulsar models de consum més responsables i coherents amb els valors de l’ESS.

Interacció amb l’entitat
Durant la realització d’aquest treball s’ha fet una consulta de la informació pública que es pot trobar a la pàgina web oficial de La Fageda, així com entrevistes i documents institucionals de l’entitat. A més, s’ha comparat part de l’anàlisi amb opinions i idees que han sorgit en el debat acadèmic amb els companys i companyes de l’assignatura. Aquest comentari ha ajudat a aprofundir especialment en temes relacionats amb la digitalització, les monedes socials i la viabilitat real d’algunes propostes. Aquest procés ha ajudat a formar una visió més crítica i realista sobre els reptes i les oportunitats de l’organització.

Valoració final
La Fageda és molt més que una empresa alimentària. Es tracta d’un projecte transformador que demostra que és possible combinar activitat econòmica, sostenibilitat i inclusió social.
Al llarg del curs s’ha pogut observar com l’entitat s’alinea amb molts dels principis centrals de l’Economia Social i Solidària, especialment pel que fa a la centralitat de les persones, l’arrelament territorial i la generació d’impacte comunitari.
Tot i això, també afronta reptes importants vinculats a la digitalització, la sostenibilitat econòmica i l’adaptació als nous contextos socials i tecnològics. El gran repte de futur serà continuar innovant sense perdre l’essència del projecte.
En definitiva, La Fageda representa un exemple clar de com l’economia pot esdevenir una eina de transformació social quan es construeix des de la cooperació, la dignitat i el compromís amb les persones.

Bibliografia
• Corrons, A. (2026). Webinar: La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris. UOC.
• Espelt, R. (2026). La digitalización de la economía social y solidaria. Webinar UOC.
• Fuster Morell, M., Espelt, R. & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 102, 5-31.
• La Fageda Fundació. (2026). https://www.fageda.com/
• Naciones Unidas. Objetivos de Desarrollo Sostenible. https://sdgs.un.org/goals
• Xarxanet.org. El valor de les monedes complementàries en les entitats.
• Diputació de Barcelona. Les monedes locals i el seu rol en la dinamització del comerç de proximitat.